El Patufet

Hi havia una vegada un pare i una mare que tenien un fill tan menudet que resultava difícil de veure, per això l’anomenaven Patufet.

La seva mare patia sempre que sortia al carrer per por que no el trepitgessin, però ell deia que si no el veien, el sentirien, perquè sempre cantava.

Un dia la seva mare el va fer anar a buscar safrà i no va parar de cantar en tot el camí: 

- Patim, patam, patum,homes i dones del cap dret. Patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.

Va entrar a la botiga, però el botiguer no el veia enlloc. En Patufet es va posar a cantar i llavors l’home va veure un dineret que es bellugava.

- Què passa aquí? - Va cridar esparverat l’adroguer-. No veig ningú.

- No em veieu perquè sóc en Patufet i sóc molt menut.

- I què vols? - va preguntar.

- Vint cèntims de safrà.

El botiguer cull de terra el dineret i hi deixa al seu lloc una paperineta de safrà.

En Patufet, més content que unes pasqües, corria pels carrers camí de casa seva agafant ben fort la paperina.

Cantava ben fort perquè la gent el sentís i no el trepitgés, però en sentir aquella veueta, la gent sortia a les finestres a veure què passava.

Però, no es veia ningú...! I la gent s’amagava de por en no veure qui cantava, només una paperina sola, que anava carrer avall. La seva mare va estar molt contenta quan va arribar amb el safrà.

- Mare, em deixes anar a portar el dinar al pare?

- Però no veus que pesa molt i no podràs portar el cistell?

Però ell se’l va penjar a coll i la seva mare va poder veure que tenia molta força. A mig camí, va començar a ploure molt fort i, per no mullar-se, es va aturar a la vora d’una hort i s’amagà sota una col.

Però va venir un bou i es va menjar la col, amb en Patufet i el cistell del dinar que portava per al seu pare. Els pares, com que tardava, van sortir al camp cridant ben fort:

 - Patufet, on ets?

Però estaven tan despertats que no el sentien que contestava:

- Sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni plou.

Quan els pares hi van sentir, van donar molt menjar al bou, perquè s’atipés força. I el bou es va anar inflant, inflant, inflant, fins que va fer... PAM i va sortir en Patufet molt eixerit, com si no hagués passat res.

I vet aquí uno gos, i vet aquí un gat, aquest conte ja s'ha acabat.