Hi havia una vegada una escola, una escola amb un pati i en aquest pati hi havia un arbre. Només un. A en Pere un nen de P-5 de l’escola li agradava córrer prop de l’arbre a l’hora del pati. Un dia es va aturar i se’l va mira, era un arbre esquifit i sense fulles.
En Pere s’hi va acostar i li va acariciar el tronc, i de cop i volta li va brotar una fulla. La mestra li va dir:
- Pere no toquis l’arbre, el pots fer malbé.-
Però en Pere no podia deixar de pensar en l’arbre, l’endemà el va regar amb un got d’aigua i li van sortir unes quantes fulles més. Uns quants dies després en Pere va abraçar l’arbre i li va brotar una branca nova. La mestra li va tornar a dir:
-Pere no toquis l’arbre, el pots fer malbé.
I l’endemà algú li havia posat una tanca al voltant per protegir-lo.
Una setmana després en Pere es va enfilar a les branques per poder jugar plegats. L’arbre havia crescut tant que la mestra que la mestra va haver d’enfilar a una escala per ajudar a baixar a en Pere.
En Pere va explicar als seus companys:
-Aquest arbre era esquifit i sense fulles perquè el que necessitava era molt d’afecte per créixer.
Llavors la Marta va plantar una flor al costat de l’arbre i l’Héctor va penjar una caseta d’ocells, la Sofia li va llegir un poema que li havia escrit, tothom va aplaudir quan va acabar de llegir-ho. I la mestra va treure la tanca i va penjar un gronxador de la branca més forta, així els nens i nenes jugarien més amb l’arbre.
L’arbre havia crescut tant que en Pere i els seus amics van construir una cabana entre les branques, i allà hi anaven a llegir contes. Un dia en Pere va descobrir que d’una branca en sortia una mena de pilota, que es va desprendre i la mestra els va explicar que era una llavor i que si la plantaven, en sortiria un arbre nou.
Els nens i nenes de l’escola es van reunir i van decidir enviar la llavor a una altra escola perquè un altre arbre creixi. I aquí la teniu, jo he portat la llavor i si voleu, la poden plantar en aquest test, quan creixi una mica el podeu posar al pati, però li heu de donar molt d’afecte com el Pere i els seus amics perquè es faci molt gran.
I catacric – catacrat aquest conte s’ha acabat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario